Què és l’homeopatia

És una interessant i potent tècnica medico-energètica, amb provada eficàcia dins d'un ampli ventall d'afeccions.

Té una acció global sense produir efectes adversos, ja que treballa estimulant la capacitat auto-curativa de l'organisme.

L'Homeopatia és un sistema de mèdic descobert i desenvolupat pel metge alemany Samuel Hahnemann (1755-1843).
Està basada en el principi que allò Similar Cura allò que és Similar.

Això vol dir que els remeis homeopàtics poden guarir, en certes condicions, els mateixos símptomes que poden produir en altres circumstàncies.

Per exemple, la intoxicació de quinina en dosis altes o repetides pot provocar febres intermitents de manera similar a les del paludisme, i com és sabut, la quinina i els seus derivats sintètics són el tractament d'elecció per a aquesta malaltia, no només en medicina homeopàtica, sinó també des de la farmacologia.

Un altre exemple, la ceba provoca una forta reacció d'irritació ocular i llagrimeig, això ho hem experimentat tots. Doncs el remei preparat amb la ceba, que s'anomena alium cepa, s'utilitza per tractar refredats que presenten aquests símptomes.

Cercant la reducció de la toxicitat d'algunes substàncies Hahnemann va descobrir els principis de Dilució i de Potenciació. Impliquen els procediments peculiars de producció del remei homeopàtic: una dilució i agitació progressives, anomenades sucussions, pas a pas, des de la substància mare fins al remei homeopàtic potenciat.

Els remeis homeopàtics, preparats segons aquest procediment, no produeixen efectes secundaris, encara que si reacció. Cal fer la diferencia entre efecte secundari, que és aquell resultat de l'acció química d'una substància medicamentosa sobre un organisme i reacció, que és la resposta produïda en l'organisme conseqüència d'haver rebut un estímul dinàmic. Si no hi haguera reacció, no hi hauria tampoc efecte curatiu.

Com més vitalitat té un organisme, més capacitat de assolir una reacció curativa al rebre un medicament homeopàtic. La proverbial lentitud de la que a vegades s'acusa a l'homeopatia, és deguda molts cops a que primer cal remuntar una energia vital afeblida per l'acumulació de tractaments diversos, mala alimentació, exposició a tòxics, factors al•lèrgics, factors hereditaris o pel propi procés d'envelliment de la persona.

Qualsevol substància de la naturalesa pot convertir-se en remei homeopàtic seguint metòdicament els procediments dilució i potenciació.

Les propietats curatives de totes aquestes substàncies s'esbrinen a través d'un procés anomenat Experimentació Pura, que consisteix en un estudi a doble cec amb voluntaris (anomenats experimentadors), que ingereixen la substància a experimentar en dilució homeopàtica i metges homeòpates que recullen els resultats. Els experimentadors comencen a experimentar sensacions i símptomes propis d'aquesta substància. Això es recull en llibres anomenats Matèries Mèdiques. Aquest treball s'està fent de manera acumulativa des de mitjans del segle XVIII i la quantitat de material recollit és ingent. És gràcies als avenços informàtics que es pot gestionar tota aquesta informació amb agilitat i d'una manera pràctica, útil en la clínica homeopàtica. Aquest procés està exempt de perillositat, perquè els símptomes produïts per les substàncies en dilució homeopàtica són només funcionals (no produeixen lesió) i temporals.

La Medicina Homeopàtica convida al metge que la pràctica a mirar el cos com un tot que és més que la suma de les parts que el componen. Els organismes vivents tenen la capacitat d'auto-regenerar-se, això ens porta a un altre principi homeopàtic que és el de la Força Vital Autocurativa. L'homeopatia treballa estimulant i/o desblocant aquesta capacitat innata. El poder curatiu és una funció de la força de la vida. La Homeopatia veu la malaltia com una distorsió d'aquesta Força Vital, una manca d'harmonia, que la fa vulnerable als agents externs. No tothom exposat al virus de la grip pateix la malaltia, i entre els que sí, cap pateix la grip exactament de la mateixa manera, hi ha diferents nivells de gravetat i diferents maneres d'experimentar els símptomes. A aquest factor se l'ha anomenat també Terreny.

Això porta a una altra principi fonamental de l'homeopatia, que és el tractament de la persona com una totalitat Individual. És una medicina centrada en la persona, no en la malaltia. Una mateixa afecció serà diferent en les seves manifestacions segons qui la pateixi. Mentre que en la medicina centrada en la malaltia ens preguntem - què és això? - i - com ho podem combatre? -, A la homeopatia les preguntes principals són - qui pateix això? - i - com ho pateix? -.

Es prenen en consideració tots els símptomes que distingeixen la persona com a individu. Per exemple, dues persones que pateixin una afecció diagnosticada com Colon Irritable, una pot tenir un caràcter irascible, amb intolerància a la contradicció, autoritarisme, amb agreujament després de dinar i amb un peu fred i un altre calent. Així pot necessitar un remei anomenat lycopodium clavatum. L'altra, pot també ser irascible, però amb una vivència d'estrès molt marcada, amb hiperactivitat i amb un fort desig d'aliments molt condimentats, amb cremors d'estómac, amb tendència a autointoxicar-se amb alcohol i altres tòxics, pot necessitar un remei anomenat nux vomica. I així poden haver-hi característiques variades que acompanyin a un mateix trastorn principal, la qual cosa requerirà remeis diferents per una mateixa malaltia patida per diverses persones.

El diagnòstic homeopàtic es fa bàsicament a través de l'entrevista, encara que també l'exploració i les proves complementàries poden ajudar a completar el quadre. Cal tenir en compte el màxim de detalls possibles en relació a les seves afeccions passades, la seva gana, la seva set, hàbits intestinals, dormir, sensibilitats tèrmiques i climàtiques, horaris d'agreujament i milloria, accions que empitjoren o alleugen els símptomes, sensacions peculiars, hàbits tòxics, hàbits de vida, dades ambientals, temperament, etc.

El concepte d'individualitat i de la interrelació psique-cos, ja enumerat per Hahnemann en un llunyà segle XXVIII, està avui expressat també per corrents més holístiques del paradigma mèdic, i així vam començar a sentir parlar de Medicina Psico-somàtica, de Psico-immuno-neuro-endocrinologia i de Medicina Integrativa, que intenten ser marcs referencials per a un altre tipus d'abordatge de la malaltia i la salut, més amable amb el que és en realitat l'Home.

 

Carrer Lacy, 62-64 2º 2ª - Sabadell - Barcelona | Medicina Homeopàtica: 93.727.63.51 | Psicologia i Psicoteràpia: 93.747.84.01

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y para el análisis de estadísticas de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información en Política de cookies.

Acepto las cookies en este sitio.