Què és la medicina integrativa

La Medicina Integrativa contempla cada persona com una combinació única de característiques físiques i espirituals, sense separació entre ment i cos. Individuu significa indivisible.

El concepte "Medicina Integrativa" proveeix d'on nou marc que se surt de la dicotomia del pensament predominantment dualista entre medicina convencional i medicines alternatives. El sistema mèdic imperant està fortament xuclat per la pressió i el poder econòmic dels "lobbys" farmacèutics: ha perdut la seva independència. Per altra banda, el conjunt de medicines alternatives forma un aglomerat dispers i a vegades confús, amb molts fronts overts, amb molta informació a voltes difícil de contrastar. Això es barreja amb l'existència de tractaments realment eficaços, però mancats de recursos econòmics per fer les validacions pertinents. En aquest context, l'aparició d'un nou marc de referència, el posar un nom propi a allò que realment ja existeix, permet caminar vers models sanitaris més adients a les necessitats reals de la societat, tant econòmiques com les que són pròpies del gènere humà.

L'aproximació reduccionista, la de la superespecialització és útil per problemes de salut molt concrets. És, en canvis, limitant, pel que fa a la epidèmia de malaties cròniques que envaeixen les societats occidentals i occidentalitzades.

Aquestes malalties són plurifactorials, és a dir, tenen el seu origen en multiplicitat de causes internes i externes que conflueixen i es potencien en una persona determinada. No es poden reduir a simples causes alienades amb els seus corresponents efectes.

Tots els organs del cos estan interconnectats. Reparar una part sense tenir en compte la resta aporta simplement alleujaments temporals, mentre que la malaltia crònica continua evolucionant. Aquest procés és ben conegut en homeopatia, on es parla de la malaltia crònica com la hidra dels mil caps.

El sistema encoratja els pacients a creure que la solució està exclusivament en el desenvolupament tecnologic i farmacologic, que al final, en un futur llunyà es trobarà la solució per totes les malalties gràcies a la recerca mèdico-tecnològica. La intervenció de la ment, dels factors psicologics, emocionals, comunitaris, alimentaris, toxicològics, que sovint actuen d'una manera subliminal, són infravalorats, excepte quan l'evidència és flagrant.

El Sistema Medic es troba afrontant unes despeses mèdiques considerables, inviables en temps de vaques fluixes. Hi ha, en canvis, sistemes molt senzills d'evitar l'impacte tant intens de la malaltia crònica, induint la persona vers formes de vida més naturals, eliminant els productes industrialitzats de la seva alimentació i introduïnt exercici físic. Ensenyant les persones a gestionar els seus conflictes emocionals. Ensenyant-los a evitar toxicitats físiques i psíquiques a la seva vida. Incidint terapèuticament amb elements naturals. Aquesta és, en realitat, l'autèntica funció del metge de familia.

El metge de familia està insatisfet per la manca d'autonomia i de temps per poder individualitzar més. El pacient també se sent perquè no se sent ben atès. Encara amb més raò aquells que pateixen malaltie cróniques de dificil classificació, complexes i que no responen als tractaments especialitzats.

La incidència de malalties cròniques i degeneratives és altíssima. Per exemple, malalties com la Sindrome de Fatiga Crònica, La Fibromiàlgia, la Sensibilitat Química Múltiple, la Síndrome de Colon Irritable, per posar alguns exemples, són extremadament freqüents i els resultats que ofereix el corrent de medicina principal és bastant pobre. No té sentit esperar el dia del miracle en què la "ciència mèdica" trobarà la solució maravellosa, perquè són malalties que apareixen en un contexte ambiental i personal determinat i s'han de poder abordar des de tota la seva complexitat.

Tot plegat ha comportat un increment del consum de Medicines Complementaries i Alternatives (CAM) per part del públic en general. A Estats Units, on el sistema mèdic és bàsicament privat, les companyies d'assegurances ja n'han pres bona nota, doncs el volum econòmic que es belluga és immens. Hi ha una demanda de teràpies menys agressives. S'ha trobat que les reaccións adverses greus als medicaments constitueixen la sisena causa de mortalitat. La gent que opta per les CAM estan en general més alineades amb una orientació més cap a la recerca de factors físics, psicològics i espirituals de salut. Hi ha una consciència de que salut i curació és més que cirurgia i pastilles. Sistemes de guarició més tradcionals, com la nutrició, la botànica, les teràpies manuals, l'homeopatia, l'acupuntura i diverses teràpies energètiques són redescobertes per sectors cada cop més amplis de població

La Medicina Integrativa desplaça el centre d'atenció de la malaltia vers la salut. Es tracta d'una assistència centrada en la relació metge-pacient.

En el procés d'emmalaltir s'han de comprendre les influències de la ment, l'esperit, la societat, així com del cos. Coneixer la cultura, les creences i l'estil de vida del pacient ajudaran al metge a comprendre quines modificacions de conducta són necessaries per produir una milloria en la seva salut. Per això és essencial que hi hagi una bona relació metge-pacient.

La Medicina Integrativa es defineix com una medicina orientada a la guarició que parteix de la persona considerada com a un ésser integral composat de cos, ment i esperit, i inclou també tots els aspectes del seu estil de vida. Dóna molta importancia a la relació metge-pacient i aprofita totes les modalitats de tractament adients, tant estandarts com alternatius.

La Medicina Integrativa dedica temps i esforç en prevenitr la malaltia en comptes d'esperar a tractar-la quan es presenta.

La patologia crònica té molt a veure amb la forma en què es condueix la pròpia vida

No tot el que s'utilitza com a tractament acceptat és congruent amb el que descobrixen centenars d'investigadors en llurs laboratoris: per exemple, de principis i mitjans del S XX, se sap per estudis sòlidament contrastats, que la Vitamina B6 disminueix molt en dietes riques en proteines d'orígen animal (tritòfan). I a partir d'aqui es formen uns residuus tòxics per l'organisme (àcid xantouréic, homocisteina), que per una banda lesionen i destrueixen les cèl•lules beta del pancrees, productores d'insulina, provocant diabetis, i per l'altra, lesionen també la capa interna dels vasos sanguinis provocant patologies cardiovasculars. Simplement adicionant aquesta vitamina en dosis suficients i utilitzant alguns elements complementaris com és el Magnesi, el Crom i el Coenzim Q10, milloren moltíssim aquestes dues patolgies que són una lacra per les societats occidentals. I en canvi, el seu ús no està gens generalitzat. I com aquest exemple, en hi ha de molts més. La Medicina Integrativa rescata tots aquests coneixement experimentals i els aplica al servei de la salut. http://www.orthomed.org/resources/papers/elydia.htm

La Medicina Integrativa proporciona tota la informació pràctica necessària, basada tant en investigacions científiques com en l'experiència clínica de primera mà, provinent de diferents autors, per integrar de manera segura i efectiva les modalitats terapeutiques complementaries i alternatives en la pràctica clínica.

 

Carrer Lacy, 62-64 2º 2ª - Sabadell - Barcelona | Medicina Homeopàtica: 93.727.63.51 | Psicologia i Psicoteràpia: 93.747.84.01

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y para el análisis de estadísticas de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información en Política de cookies.

Acepto las cookies en este sitio.