Com treballo en psicoteràpia

"La manca de sentit impedeix la plenitud de la vida i significa per això malaltia.

El sentit fa moltes coses, potser totes, més suportables.” -C.G. Jung-

Cada ésser humà és únic i irrepetible. Per tant, el procés psicoterapèutic s'individualitza en funció de com és la persona i el seu patiment. L'abordatge terapèutic està centrat en la persona que pateix i no en l'etiqueta que posa el diagnòstic psicològic o psiquiàtric. Quan equivocadament la tasca psicològica es centra en el trastorn i no en la persona, el camí de curació és més difícil perquè perdem la visió global de la persona i el sentit que podria tenir el trastorn a la seva vida.

Etimològicament psicoteràpia significa -curació a través de la psique-. El coneixement d'un mateix i dels nostres recursos potencials promou l'equilibri personal i facilita la connexió amb allò que és essencial en el nostre trajecte vital. A més, quan una persona va trobant el seu lloc en aquest món paral·lelament pot augmentar la seva creativitat.

La Psicoteràpia Junguiana té una visió amplia i profunda de l'ésser humà. Treballa a fons acollint, clarificant i tractant el nostre món intern (sentiments, patrons de pensament, somnis, actituds, records, impulsos, motivacions, fantasies, intuïcions, sensacions...). Quan aquest món intern entra en contacte amb les altres persones en diferents àmbits (afectiu, laboral, social...) sovint es generen problemes, insatisfaccions, i de vegades patologies (etimològicament: “expressions del patiment”). Cal entendre com contribuïm a que ens passi allò que ens passa.

El marc psicoterapèutic és un diàleg obert i sense prejudicis entre pacient i psicoterapeuta que porta a un aprofundiment, comprensió i transformació en la vivència individual. Per entendre el nostre present cal endinsar-nos en la nostra història. Aproximar-nos a qui som i d'on venim permet emergir, sense tants obstacles, allò que hi ha a dins nostre i vol realitzar-se a la nostra vida. De vegades, cal fer un pas enrere per poder agafar impuls cap endavant. Tanmateix, és important saber què fer amb el que ens passa utilitzant coneixements pràctics que ens proporciona tant la psicologia occidental com altres sàvies tradicions antigues que provenen tant de la nostra cultura com també d’altres cultures.

Etimològicament curació ve de curar que vol dir “tenir cura” i que s’expressa cuidant, atenent. Tenir cura amb l’actitud adequada porta implícita la possibilitat de transformació i l'autèntica transformació no ve de la lluita amb el símptoma (això a la llarga l’enforteix) sinó del autoconeixement, la comprensió, l'elaboració i l'acceptació plena des del cor. Llavors el canvi apareix espontàniament com fruit madur d’un procés en que s'ha anat tenint cura de totes les expressions de la vida que hi ha en cadascú de nosaltres. És important no forçar les coses i que el procés sigui una experiència viva i significativa. En conseqüència, el que en realitat cura és: Ampliar la consciència amb el coneixement i la comprensió d'un mateix, acceptar plenament en la profunditat del cor, i unir a tot plegat l'acció que emergeix des de la força de la vida i que cerca un sentit en aquest món.

Tot el que t'aproxima a la vida i et fa ser tu mateix és curatiu. Tot allò que et distància de tu mateix, disminueix la claredat de la ment, i et fa notar menys les emocions i sentiments (com per exemple el consum no prou justificat dels psicofàrmacs), t'empobreix anímicament. Per curar-nos realment s'han de poder sentir plenament les emocions.

En tota experiència hi ha dos factors que se superposen, un intern i un extern. El factor intern sovint té a veure amb els arquetips que són factors inconscients que fan referència a imatges, patrons i guions interiors que se expressen en conductes, maneres de pensar, sentir... Serien com una mena de guions inconscients que anem actuant externament. Descobrir i comprendre aquest condicionants interns fa que puguem aprendre a viure la nostra realitat externa i de relacions humanes de manera diferent i més creativa.

El procés terapèutic es fa des d'una perspectiva oberta, profunda i creativa mantenint el diàleg conscient-inconscient. Això permet ampliar la consciència, integrar les nostres diferents parts, reunificar l'energia i fer sorgir els nostres recursos potencials, descobrint el sentit de la pròpia vida. Treballa també en la direcció d'equilibrar les funcions del pensament i sentiment, així com el sentit pràctic i la intuïció.

Cada tractament és únic i està orientat cap a la recuperació de la plenitud en tots els seus aspectes.

 

Carrer Lacy, 62-64 2º 2ª - Sabadell - Barcelona | Medicina Homeopàtica: 93.727.63.51 | Psicologia i Psicoteràpia: 93.747.84.01

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y para el análisis de estadísticas de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información en Política de cookies.

Acepto las cookies en este sitio.